YA ESTAMOS EN FACEBOOK!!!!

YA ESTAMOS EN FACEBOOK!!




LO MÁS VISTO!!

23 mar. 2012

24 març. Xerrada "Reactivant la Solidaritat amb Nicaragua". Cte Solidaridad Sandinista


Este Sabado 24 marzo actividad del Comite en Terrassa. A las 20H. Les Esperamos. Tendremos musica en Vivo de Javier Lopez.

La Solidaridad Internacional con el FSLN y la Realidad Nicaragüense

.....Resulta interesante observar que tras el triunfo electoral del 2006, en el que el FSLN vuelve al poder, las organizaciones solidarias procuran una colaboración directa con los programas y estructuras del estado impulsados por el FSLN para llevar a cabo su programa político…, pero desde el punto de vista ideológico, persiste su divorcio…; se debe de tomar en cuenta que se mantuvo una estrecha colaboración con las organizaciones sociales de base –cooperativas, asociaciones, movimientos sociales, etc.- durante los años de oposición…


Solidaridad o es ideológica o no es solidaridad


La solidaridad internacional,  nace del internacionalismo con la esperanza de propiciar la aparición de un sistema social de ideología izquierdista -equitativo, igualitario, etc.- que en sus tierras natales no pudo ser alumbrado, y que repudiaba el colonialismo, el injerencismo y el imperialismo en todas sus facetas; nace como respuesta a problemas elementales de los pueblos, y en modo alguno fue concebida como una respuesta definitiva a los coyunturales problemas político-económicos derivados del sistema capitalista global en el que estamos insertados…

Entiéndase que todas las contradicciones sólo serán resueltas cuando seamos capaces de crear un nuevo sistema… más justo, más igualitario… En tanto la respuesta definitiva está fuera del sistema…, o lo que es lo mismo, la única posibilidad real es el abandono absoluto del reformismo como respuesta estructural no así como respuesta circunstancial…

Salta a la vista que la solidaridad económica no es un fin es si misma, sino un vehículo inmediato que permite equilibrar en alguna medida las contradicciones existentes…, y sólo mientras se producen las condiciones necesarias para transformar definitivamente al sistema desde los órganos políticos, la solidaridad, movimientos sociales, etc.; esto es solidaridad ideológica…


La causa de la deriva
Todo este fenómeno se deriva en el desplazamiento ideológico hacia la derecha de los militantes internacionalistas involucrados en las estructuras solidarias…, es decir, los otrora miembros de la izquierda pasaron a militar consiente o inconscientemente en el reformismo como único mecanismo de lucha en contra del capitalismo…, estas posiciones fueron abonadas por su estrecha vinculación con organizaciones partidarias de la izquierda institucional que hicieron del reformismo una engañosa bandera de lucha…, y con ello renunciaron a la lucha de clases como motor transformador fundamental…

Pasaron a ser dependientes de estructuras partidarias que no estaban interesadas en una transformación revolucionaria de la sociedad, se volvieron en elementos estructurales fundamentales de la gran maquinaria capitalista que ha permitido prolongar artificialmente al sistema. De este modo la solidaridad perdió definitivamente su razón ideológica, para convertirse en suministradores de caridad.

Obsérvese que esas organizaciones nunca efectuaron un trabajo político efectivo en su propio entorno –pocas excepcionalidades-, y esa es una de las causas de que carezcan de relevo generacional…, de hecho, hoy se están enfrentando a su desaparición… Lo que nos deja una enseñanza a tomar en cuenta…, el trabajo solidario es bidireccional… y debe de ir acompañado necesariamente de la concienciación ideológica.



Entonces ¿qué es Solidaridad?


Entendemos que es el proceso político-ideológico que busca la transformación social desde la propia transformación -en el que no hay lugar para individualismo-, ya no solo en realidades distantes, sino y fundamentalmente en el entorno inmediato…

Es la unión de las luchas de los pueblos, de las clases obreras, en un frente común para la transformación revolucionaria del entorno en el que se desenvuelven, aunque distintos, íntimamente relacionados y dependientes entre sí… Pues todas sus contradicciones, incluso la deformación de la solidaridad, tienen un mismo origen… El capitalismo.



Extracto del documento de analisis de la actual solidaridad con Nicaragua

Comité de Solidaridad Sandinista
Casa Sandino
Sandinovive.info





Nicaragua i el 9è Festival de Sopes del Món

La sopa és un símbol de diversitat, un element comú a tots els pobles. Per aixó Aquest diumenge 25 i com cada any, la Xarxa 9 Barris Acull organitza el Festival de Sopes del Món.

Per què un festival de sopes? Primer com una excusa per a trobar-se, i segon perquè la sopa és un símbol de barreja i alhora de diferència, d'alguna cosa molt pròpia i alhora molt universal. Totes les sopes comparteixen uns elements bàsics (el foc, l'aigua i l'olla), i a partir d'aquí la diversitat és quasi infinita: vegetals, carns, espècies... i tot allò que cada poble i cada família tingui a l'abast. Les sopes són doncs en essència les mateixes i alhora úniques; totes diferents i totes semblants, com les persones.

El festival és una bona excusa per compartir tradicions culinàries d'arreu del món. 
Així, a partir de les 12:00 la marquesina de la Via Júlia s'omplirà de paradetes que oferiran les sopes més diverses provinents de tot arreu sense oblidar la nostra Nicaragua

A més, aquest any la trobada inclou un espectacle infantil.
Més informació i les receptes de les sopes a
http://www.9bacull.org/ca/node/341S'obre en finestra nova





28 d'abril: CONCERT MÚSICA X NICARAGUA 22h.



Ritmo en los barrios tiene el honor de invitarles a la nueva edición del concierto "Música x Nicaragua" que este año cuenta con un cartel de lujo: Se han sumado a nuestra causa ni más ni menos que Calima y Amparo Sánchez.

La cita es el próximo sábado 28 de abril a partir de las 22 horas en la Sala Salamandra 2, en la Avinguda Carrilet, 301, L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

El precio de las entradas 12 euros en taquilla y 10 euros anticipada.

21 mar. 2012

23, 26, 28 de març. Noves PRESENTACIÓNS DEL LLIBRE "Ensenyar, aprendre, salvar-se"

- divendres 23 Març
a les 8 del vespre, a la Biblioteca Massagran de Salt, l’Asssemblea Local de Salt organitza la presentació del llibre i un debat al voltant de la defensa de les llengües minoritzades amb la intervenció de  Sebas Parra, Ignasi Vila i Joan Colomer

- dilluns 26
a les 9 del matí, a l’aula 170 de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, el Nucli Paulo Freire organitza una presentació – debat dirigida a l’alumnat de 1r curs del Grau en Treball Social amb la intervenció de J. Manel Barbero i Sebas Parra.
- dimecres 28
a les 7 del vespre, a la seu de la CGT de Girona, l’Ateneu 19 de juliol de la CGT-Girona organitza una presentació debat del llibre amb la intervenció de Ferran Parra, Mariona Parra, Sebas Parra i Suso Vázquez













Informació Campanya «Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan Daukaia, Lan Takaia...»













14 mar. 2012

Entrevista a Sebas Parra: «El desenvolupament econòmic sense un desenvolupament humà previ és fictici, un fracàs»

Col·lectiu gironí de suport a l'AEPCFA

«El desenvolupament econòmic sense un desenvolupament humà previ és fictici, un fracàs»

Sebas Parra, del Col·lectiu gironí de suport a l'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA)


L'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador neix a Nicaragua l'any 1990. Quan neix el col·lectiu de suport gironí?
Immediatament després de la creació de l'AEPCFA a Nicaragua, es va crear una associació germana a Barcelona per difondre i cooperar amb tota la tasca que s'estava fent en matèria d'alfabetització i Educació Popular, organitzar alguna brigada i convidar a l'Orlando Pineda per explicar, aquí, la marxa de l'alfabetització. En una ocasió, va venir a presentar el llibre La montaña me enseñó a ser maestro a la Universitat de Girona, i a mi em va impressionar molt el personatge... I quan vaig llegir el llibre més, perquè parla de l'experiència de 4 anys alfabetitzant al departament de Río San Juan en unes condicions de guerra molt difícils. Llavors, vam començar a tenir algun contacte amb l'AEPCFA-Barcelona. Amb motiu del 25è aniversari de l'Escola d'Aduts de Salt, ara fa 11 anys, vam convèncer a l'antiga consellera de Benestar Social, Irene Rigau, de convidar l'Orlando a l'acte acadèmic central i va estar una setmana amb nosaltres, i a partir d'aquí vam decidir crear un col·lectiu de suport gironí a l'AEPCFA. 

Quin era el vostre objectiu inicial?
Donar suport a l'alfabetització del poble de Nicaragua cooperant amb l'AEPCFA. L'Orlando parla dels somnis del poble de Nicaragua: el primer era derrocar la dictadura, que era molt sagnant, especialment amb la joventut. I el 1979, amb la victòria dels FSLN s'acompleix el primer somni. I el segon somni era eradicar l'analfabetisme. Carlos Fonseca Amador, ideòleg del Frente, tradueix en termes polítics aquest somni i un dels punts programàtics dels sandinistes era fer una alfabetització massiva del poble de Nicaragua perquè tenien clar que si guanyaven la llibertat i començaven a refer el país, no ho podien fer amb una majoria de persones analfabetes. I, així, es porta a terme la gran gesta de la "Cruzada Nacional de Alfabetización" de 1980, per què, eradicar l'analfabetisme era un objectiu revolucionari. 

Així doncs, hi ha certa vinculació històrica de l'AEPCFA amb el Frente Sandinista de Liberación Nacional...
L'AEPCFA neix per tal de preservar el model pedagògic de la Revolució Sandinista, que és un model mobilitzador, participatiu, no mercantilista, que apel·la a la consciència del poble, i acomplir el mandat de Carlos Fonseca Amador "y también enséñenles a leer"... però l'alfabetització no mira colors polítics ni religiosos: es dirigeix a tothom, i per tant, també als enemics del sandinisme.

Del Yo, sí puedo, al Yo, sí puedo seguir. En quin punt es troba l'alfabetització a Nicaragua?
El Yo, sí puedo entra a Nicaragua l'any 2005 i, coincidint amb el 30 aniversari de la Cruzada, el 23 d'agost de 2010, Nicaragua es declara territori lliure d'analfabetisme. Però sabem que és una declaració simbòlica: l'índex d'analfabetisme en la població de 15 o més anys és situa per sota del 5%, que és el que la UNESCO entén com a territori lliure d'analfabetisme, però en un país empobrit com Nicaragua encara tens un percentatge de nens i nenes que no van a l'escola, i això implica que tens la fàbrica de persones analfabetes oberta. Aquest any, per exemple, malgrat que s'ha tancat la matrícula amb un èxit extraordinari, i més d'1 milió 800 mil nenes i nenes aniran a l'escola, encara no s'ha aconseguit l'assistència del 100%. Per tant, malgrat l'èxit del rècord de matrícula encara no s'ha pogut evitar la possibilitat que milers de nenes i nens es sumin en un futur a la bossa d'analfabetes. Tot i així, ara mateix també s'està fent «la batalla del sexto grado» amb el mètode Yo, sí puedo seguir. Es considera que les persones que arriben al «sexto grado», no tenen possibilitat de caure en l'analfabetisme de retorn, perquè ja tenen els fonaments de lectoescriptura molt assentats. D'altra banda, es continua alfabetitzant la gent que encara no ha pogut accedir-hi.

L'any que es declara Nicaragua lliure d'analfabetisme, l'Orlando planteja un nou repte: alfabetitzar tota la costa Carib, la RAAN i la RAAS, que representa més de la meitat del territori de Nicaragua, però que en canvi, a nivell de població, representa un percentatge molt petit, sense que arribi a afectar la mitjana nacional en termes d'alfabetització. És a dir, malgrat que s'ha declarat Nicaragua territori lliure d'analfabetisme, pots tenir un 30-40% de persones analfabetes en algunes comunitats de la regió. Orlando diu que cal completar l'alfabetització del país i anar a les comunitats indígenes de la costa atlàntica: a la Nicaragua de la diversitat, dels mískitos, dels mayagnes, dels rama-kriole, dels garífons..... a més a més, algunes de les seves llengües estan en greu perill d'extinció. Per això, s'ha d'anar allà i alfabetitzar en les llengües que decideixin les comunitats respectant sempre els trets culturals de cada poble. I així és va comença per 411 km del Riu Coco-Wangki, en la frontera amb Hondures, fent servir una edició en mískitu del Yo, si puedo (el Yang, lika sipsna) i ara s'estan alfabetitzant comunitats de Kukra Hill i Bluefields en el sud... 

Ens pots fer cinc cèntims del model metodològic de l'AEPFCA? 
El mètode Yo, sí puedo que fa servir l'AEPCFA té dues característiques: és el mètode més ràpid i econòmic de tots els que es coneixen. És un mètode alfanumèric, que va de lo conegut a lo desconegut. Tothom coneix els números del 0 al 25 o del 0 al 50, encara que no sàpiguen ni llegir ni escriure, perquè les economies domèstiques els necessiten. El mètode assigna una lletra a cada número i aquesta regla pnemotècnica facilita recordar la lletra molt millor i s'accelera l'aprenentatge. A més, és un mètode audiovisual. Nicaragua és un poble molt apassionat i amb molta tirada als culebrots. El Yo, sí puedo audiovisual mostra una simulació de classes que desperta l'interès de les persones participants sobre les vivències de l'Àngela, la profe, i l'alumnat. I en comunitats on no coneixen la tele, ha tingut un impacte molt fort, i ha enganxat molt la gent. És un mètode molt senzill, sense floritures però molt efectiu. 

Des de l'AEPCFA parleu d'una visió àmplia de l'alfabetització, en tant que facilita la comprensió crítica de la realitat social, política i econòmica, en la que s'està alfabetitzant.
Per què és necessita l'alfabetització a l'illa de Rama Kay? Hi ha comunitats tan aïllades, que l'únic material escrit que he trobat que justifiqués la necessitat d'alfabetització és el rètol de la Coca-Cola o d'alguna de les moltes esglésies de tot tipus que s'hi poden trobar. Però la tesi de l'AEPCFA és que el desenvolupament econòmic sense un desenvolupament humà previ és fictici, un fracàs. I l'alfabetització n'és el motor del desenvolupament humà perquè t'obre la porta a la cultura lletrada... Perquè, com pots tecnificar l'agricultura, per exemple, si no pots llegir un full sobre quin tant per cent d'adob s'ha de posar? I per fer atractiva i útil l'alfabetització en una d'aquestes comunitats, se l'ha relacionat amb les necessitats més urgents dels camperols: amb la producció en primer terme. Se'ls diu: «vostè aprendrà a llegir perquè vostè plantarà mangos i si ho fa seguint aquestes instruccions, guanyarà deu vegades més, fent-lo tecnificat....» costa arrencar, però un cop arrenques, ja està. L'alfabetització és una eina que millorarà la teva producció i, per tant, la teva qualitat de vida i la de la teva família. La salut preventiva també la pots millorar perquè moltes de les malalties endèmiques estan vinculades a la higiene i a l'aigua. I hi ha tota una sèrie de qüestions bàsiques que posades en un fulletó, milloraran la salut col·lectiva. També hi ha el tema de la sostenibilitat ambiental. Allà s'està desforestant perquè es funciona encara amb llenya i pel robatori de fusta de les multinacionals. L'alfabetització també ajuda a fer una feina de conservació de la massa forestal i de reforestació. L'alfabetització és molt més que ensenyar a llegir i escriure... 

Un dels projectes més recents de l'AEPCFA-Girona és la campanya de sensibilització que té com a eix vertebrador el llibre «Ensenyar, aprendre salvar-se. Lan Daukaia, Lan Takaia, Swakwi Takaia.» Quin és l'origen d'aquesta campanya?
Hi van confluir la celebració del 25 aniversari de l'agermanament Bluefields-Girona en un temps de crisi en el què, amb l'excusa de la crisi, s'estan arrasant totes les polítiques públiques de cooperació i EpD, i un projecte antic de sensibilització a la ciutat de Girona que s'havia deixat córrer per no tenir les condicions per dur-lo a terme. Plantejàvem una campanya que no generés gaires despeses (ara seria difícil engegar algun projecte d'una certa envergadura amb diners públics) i que impliqués certa renovació metodològica. Vèiem com es repetien molt els mateixos formats: la conferència, la setmana de la solidaritat o fins i tot, actes on es frivolitza i desnaturalitza la solidaritat. I vam pensar en metodologies més horitzontals, més participatives, més cooperatives i en xarxa perquè llavors també t'ho fas més teu. Estem preparant un audiovisual i hi ha el llibre que ja s'ha presentat. Es va demanar a 60 persones que hi participessin perquè les mirades fossin diverses i plurals (hi ha periodistes, professors, escriptors, artistes, activistes). I es va demanar que, alhora, fossin agents actius de la difusió que volíem ver: ajudant a difondre el material als mitjans de comunicació i promovent presentacions-debat i grups de reflexió al seu entorn més proper. 

En la presentació de la campanya a Girona vas parlar de diversos tipus d'analfabetismes. A quins analfabetismes hem de fer front, actualment?
Parlar d'analfabetismes a Catalunya avui és complicat perquè l'analfabetisme absolut està per molt per sota del 5% i ningú parla. Som un país alfabetitzat, tot i que a vegades això és fictici, i deixant de banda les migracions internacionals, no tenim res a comparar amb Nicaragua o, encara menys a l'Àfrica. Però l'analfabetisme és un concepte dinàmic: al segle XIX una persona analfabeta era la que no sabia ni escriure ni llegir i l'alfabet era l'únic codi que obria la porta a la cultura lletrada, a les formes d'expressió cultural, però al segle XXI han aparegut nous alfabets, nous codis, nous llenguatges i ara parlem d'analfabetisme digital per significar aquesta escletxa de la gent que té accés i capacitat per apropiar-se dels beneficis i oportunitats de les noves tecnologies o de l'analfabetisme polític.Com és possible que amb la que sabíem que ens venia a sobre, majoritàriament la gent treballadora votés els partits de dretes que van en contra dels seus interessos? Un universitari pot acabar els estudis com un gran ignorant i analfabet en qüestions econòmiques, polítiques o socials... Parlem, doncs, d'analfabetismes. Vam pensar que amb aquest llibre-eina era una bona manera de divulgar aquests temes que tant ens afecten a Catalunya o a Nicaragua, malgrat que sigui de formes molt diferents.

Un altre dels projectes de l'AEPCFA és l'organització de brigades. Però les vostres són un pèl diferents, no?
La d'aquest any serà una mica especial perquè es celebren els 25 anys de l'agermanament Bluefields-Girona i a més a més de la gent d'anys anteriors d'organismes que col·laboren amb nosaltres (Institut Paulo Freire, FETE-UGT, Òptics pel Món, Universitat de Sevilla, PNLA) preveiem representants d'algunes institucions. Aquest any, per tant, serà una brigada molt variada i això pot ser molt interessant perquè la mirada que fa una institució pública és molt diferent de la que fa un jove universitari o una sindicalista. Intentarem, com l'any passat, que en alguns punts la brigada pugui participar en el procés d'alfabetització des de l'inici: el "enamoramiento", el cens de la població, la tabulació del cens, l'organització dels punts del Yo, sí puedo i l'inici de les primeres lliçons. Podran viure tot el procés i en la època de pluges i això els permetrà entendre la dificultat logística i pedagògica i la complexitat política que pot suposar la participació de diferents institucions. Nosaltres sempre hem entès les brigades des d'una visió internacionalista i cooperativa perquè no oblidem que el model d'alfabetització que es vol preservar és el de la revolució, el model pedagògic és el de la Pedagogia de l'amor i el model de jove brigadista com a model d'home nou, per citar la coneguda frase del Che. Un model, lluny del "turisme solidari", que es reconeix en els valors de l'afecte, el compromís i la solidaritat. O com diu l'Orlando, «la disposición de darlo todo, sin esperar nada a cambio». 

Ara que parlem de l'agermanament de Bluefields-Girona, amb motiu del seu 25è aniversari, com veus el seu futur?
Un agermanament es fa amb dues parts i jo crec l'agermanament amb Girona ha costat. I diria que més per Bluefields que no per Girona. Perquè a Bluefields, fora del parèntesi d'en Moisés Arana, hi ha hagut unes polítiques municipals liberals poc còmplices amb la solidaritat internacionalista que implica l'agermanament. I a més, com que està força incomunicat, ha facilitat poques brigades, poc intercanvi. No sé com anirà a partir d'ara, perquè sembla que la costa s'està despertant i podria ser una etapa diferent. Però, francament, com ara aquí la situació és la que és, continuaran havent dificultats per acostar aquests dos pobles. Jo crec que la prioritat ha de ser el desenvolupament humà, l'intercanvi. Que poguessin anar cada any 15-20 persones de Girona a conèixer la realitat d'allà i convidar alguna persona d'allà per mantenir aquí aquesta relació. I a partir d'aquest intercanvi humà, impulsar projectes de desenvolupament humà, d'enfortiment de les comunitats. Els projectes cars, d'infrastructures, com s'ha pogut comprovar, no tenen sentit.

http://www.solidaries.org

17 març. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "Ensenyar, aprendre, salvar-se" A BARCELONA, CASA SANDINO


Este sabado, 17 de marzo a las 18h, tendremos la presentación del libro de la AEPCA"Ensenyar, aprendre, salvar-se", en el centro social de solidaridad y cooperación con Nicaragua "Casa Sandino" de Barcelona.

Intervindran:
 -Silvio Palacios, Pedro Madrigal y Javier Huerta


























Informació Campanya «Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan Daukaia, Lan Takaia...»


LA FETE-UGT DE CATALUNYA ORGANITZA LA SEGONA EDICIÓ DEL CURS "La cooperació internacional en l'àmbit educatiu: l'exemple de Nicaragua"

LA FETE-UGT DE CATALUNYA ORGANITZA LA SEGONA EDICIÓ DEL CURS "La cooperació internacional en l'àmbit educatiu: l'exemple de Nicaragua"



Informació Campanya «Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan Daukaia, Lan Takaia...»

Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA), entitat membre de la Mancomunitat Santa Eugènia·Can Gibert del Pla, ha editat un llibre amb el títol bilingüe català-mískito Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan Daukaia, Lan Takaia, Swakwi Takaia, que vol ser un manifest col·lectiu en favor de l'alfabetització i en favor de la llengua, sobretot les minoritàries, minoritzades i/o en perill d'extinció.

EL PASSAT DILLUNS 6 de febrer va ser la presentació oficial

La presentació oficial del llibre va ser el passat dilluns -6 febrer-, a les 8 del vespre, a la Llibreria22 de Girona. Hi varen intervenir Sebas Parra, veí de la Marfà; Núria Terés, veïna de Santa Eugènia i regidora a l'Ajuntament de Girona; i Quim Curbet, fill del barri de Sant Narcís 

El llibre defensa l'educació de totes les persones sense distinció de cap mena i denuncia la injustícia de l'analfabetisme. En la seva redacció han participat una seixantena d'autors i autores: junt a alguns professors, escriptors i periodistes, una majoria de noms més destacats per la seva adscripció a tota mena de lluites, fonamentalment socioeducatives i culturals, i que tots plegats coneixen bé Nicaragua o cooperen amb els somnis del seu poble, des de diferents àmbits. El llibre neix a les terres gironines -a Santa Eugènia de Ter- i acull mirades d'homes i dones d'arreu de Catalunya, i també del País Valencià, Bilbo, Sevilla i de Nicaragua.

Imatge panoràmica de la Llibreria22 el dia de la presentació oficial del llibre coordinat per Sebas Parra FOTOS: PEP CABALLÉ


Ensenyar, aprendre, salvar-se... és el material central d'una campanya de sensibilització i educació per al desenvolupament que tindrà lloc al llarg dels propers mesos. Es preveu fer una trentena de presentacions arreu de Catalunya i el País Valencià. Les persones que vulguin més informació o participar en la campanya poden dirigir-se a sebasparra(arrova)solidaries.org

Aquesta primera edició d'Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan Daukaia, Lan Takaia, Swakwi Takaia, ha comptat amb el suport de la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i l'ACCD de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, l'Institut Paulo Freire de l'Estat espanyol està preparant l'edició en castellà destinada fonamentalment per a la seva difusió a Nicaragua. 

L'AEPCFA és una organització no governamental dedicada a eradicar l'analfabetisme a Nicaragua. Neix l'any 1990 presidida pel mestre Orlando Pineda Flores. El 2005 va introduir el mètode audiovisual Yo, sí puedo que ha permès declarar Nicaragua territori lliure d'analfabetisme. Actualment treballa en l'alfabetització de les comunitats indígenes de la costa sud del Carib, cooperant amb Catalunya, País Basc, Sevilla, Itàlia i altres indrets del món.


http://www.eldimoni.com

LA PNLA y LA CAMPANYA DE PRESENTACIONS DEL LLIBRE EDITAT PER L’AEPCFA “Ensenyar, aprendre, salvarse / Lan Daukaia, Lan Takaia, Swakwi Takaia”

El divendres, 10 de febrer, amb 5 organismes (AEPCFA-Barcelona, AEPCFA-Girona,  Amics de Puerto de Vilafranca del Penedès, Casa de Nicaragua, i Col·lectiu de Solidaritat Sandinista/Casa Sandino de Barcelona, vam celebrar la reunió de la PNLA, Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, a la Casa de la solidaritat de Barcelona.
Després d’intercanviar diferents informacions la reunió es va centrar en la Campanya de sensibilització i EpD al voltant de les presentacions - debat i difusió del  llibre “Ensenyar, aprendre, salvar-se” editat recentment per l’AEPCFA i presentat a Girona el 6 de febrer. I, especialment, les presentacions a Barcelona i diferents municipis d’aquesta demarcació: Cornellà, El Prat, Esplugues, L’Hospitalet, Rubí, Vilafranca, Alella, Teià, El Masnou, etc. 
Un llibre col·lectiu recorda que de crisis n'hi ha moltes i que l'alfabetització és un repte permanent
“En Guillem no hi és? Això s'ha de suspendre ara mateix!”, ironitza en Manel Mesquita abans que comenci l'acte. Evidentment, fa broma. Una de les grandeses de la Llibreria 22 és que, encara que en Guillem Terribas no hi pugui ser perquè a última hora li ha sorgit un imprevist, l'esperit del mestre de cerimònies ronda les prestatgeries i sotja els racons, amatent als detalls perquè tot surti, una vegada més, bé. “Som aquí –anuncia l'editor Quim Curbet– per presentar un llibre que el mes de setembre passat tan sols era una idea.” Quatre mesos entre la primera proposta i la publicació final és un temps que qualsevol iniciat en el món editorial ha de considerar un rècord ben espectacular. Això és el que ha tardat en Sebas Parra a motivar i mobilitzar la seixantena d'autors que hem participat en la redacció d'Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan Daukaia, La Takaia, Swakwi Takaia, impulsat des de l'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPC-FA) i editat per Curbet Edicions. “En Sebas em va venir a veure –va revelar Curbet– perquè tenia molt clar que volia fer un llibre però sense tenir la més remota idea de com el volia fer. És dir, al revés del que sol passar: la gent et ve a trobar perquè ja té un llibre escrit i vol que el publiquis.” En Sebas, com sempre didàctic i pudorós a parts iguals, va agrair l'esforç de la logística de Can Curbet i va admetre que, efectivament, tot va començar en adonar-se que la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l'agermanament entre Girona i la població nicaragüenca de Bluefields es mereixia alguna cosa més que les ressenyes oficials. “A Nicaragua van per la tercera revolució –va encoratjar els presents–: la primera va derrocar una dictadura, la segona va alfabetitzar el país i l'actual es proposa posar fi a la pobresa. I això que en els seus inicis, els sandinistes eren tan sols nou persones. Nosaltres, que som molts més, almenys hauríem de fer la nostra primera, de revolució.” Durant la presentació, va acompanyar Curbet i Parra la regidora d'ICV de l'Ajuntament de Girona Núria Terés, que en el mateix to combatiu va receptar “utopia i compromís contra el desencís”. Entre el públic, el filòsof Josep-Maria Terricabras, feliçment recuperat de l'accident, demostrant amb la seva implicació que, si has estat a punt de perdre alguna cosa més que la revolució, totes les que es presenten s'han de viure com si fossin la primera.
 

9 mar. 2012

divendres 9. "Baila y Canta Nicaragua ( un pedazo de mi tierra)"



Divendres 9 de març:

Dansa i música des de Nicaragua, amb Karina Massiel Gómez Jarquin (actriu i ballarina de danses tradicionals) i Ery Enrique Osorio (músic i actor) que amb la seva guitarra, tocarà cançons d’artistes nicaragüencs com Carlos Mejia, Roger Osorio, Dimensión Costeña, Camilo Zapata o Pablo Martínez Téllez.

A les 19:00h, bo d'ajut 4€ (amb una consumició)

C/Plaza Manuel Vázquez Montalbán 4 (Barcelona)
(Detrás del hotel Barceló del Raval les esperamos Nicagüenses…. )