El divendres, 10 de febrer, amb 5 organismes (AEPCFA-Barcelona, AEPCFA-Girona, Amics de Puerto de Vilafranca del Penedès, Casa de Nicaragua, i Col·lectiu de Solidaritat Sandinista/Casa Sandino de Barcelona, vam celebrar la reunió de la PNLA, Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme, a la Casa de la solidaritat de Barcelona.Després d’intercanviar diferents informacions la reunió es va centrar en la Campanya de sensibilització i EpD al voltant de les presentacions - debat i difusió del llibre “Ensenyar, aprendre, salvar-se” editat recentment per l’AEPCFA i presentat a Girona el 6 de febrer. I, especialment, les presentacions a Barcelona i diferents municipis d’aquesta demarcació: Cornellà, El Prat, Esplugues, L’Hospitalet, Rubí, Vilafranca, Alella, Teià, El Masnou, etc.
Un llibre col·lectiu recorda que de crisis n'hi ha moltes i que l'alfabetització és un repte permanent
“En Guillem no hi és? Això s'ha de suspendre ara mateix!”, ironitza en Manel Mesquita abans que comenci l'acte. Evidentment, fa broma. Una de les grandeses de la Llibreria 22 és que, encara que en Guillem Terribas no hi pugui ser perquè a última hora li ha sorgit un imprevist, l'esperit del mestre de cerimònies ronda les prestatgeries i sotja els racons, amatent als detalls perquè tot surti, una vegada més, bé. “Som aquí –anuncia l'editor Quim Curbet– per presentar un llibre que el mes de setembre passat tan sols era una idea.” Quatre mesos entre la primera proposta i la publicació final és un temps que qualsevol iniciat en el món editorial ha de considerar un rècord ben espectacular. Això és el que ha tardat en Sebas Parra a motivar i mobilitzar la seixantena d'autors que hem participat en la redacció d'Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan Daukaia, La Takaia, Swakwi Takaia, impulsat des de l'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPC-FA) i editat per Curbet Edicions. “En Sebas em va venir a veure –va revelar Curbet– perquè tenia molt clar que volia fer un llibre però sense tenir la més remota idea de com el volia fer. És dir, al revés del que sol passar: la gent et ve a trobar perquè ja té un llibre escrit i vol que el publiquis.” En Sebas, com sempre didàctic i pudorós a parts iguals, va agrair l'esforç de la logística de Can Curbet i va admetre que, efectivament, tot va començar en adonar-se que la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l'agermanament entre Girona i la població nicaragüenca de Bluefields es mereixia alguna cosa més que les ressenyes oficials. “A Nicaragua van per la tercera revolució –va encoratjar els presents–: la primera va derrocar una dictadura, la segona va alfabetitzar el país i l'actual es proposa posar fi a la pobresa. I això que en els seus inicis, els sandinistes eren tan sols nou persones. Nosaltres, que som molts més, almenys hauríem de fer la nostra primera, de revolució.” Durant la presentació, va acompanyar Curbet i Parra la regidora d'ICV de l'Ajuntament de Girona Núria Terés, que en el mateix to combatiu va receptar “utopia i compromís contra el desencís”. Entre el públic, el filòsof Josep-Maria Terricabras, feliçment recuperat de l'accident, demostrant amb la seva implicació que, si has estat a punt de perdre alguna cosa més que la revolució, totes les que es presenten s'han de viure com si fossin la primera.
Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 09-02-2012 Pàgina 17
No hay comentarios:
Publicar un comentario